Haz click en la imagen para escuchar la columna
Abril és alegria en la nostra ciutat, almenys en la major de la seua part. M’encantaria parlar hui de la festa que ve. Però en la vida, independentment del mes en què ens trobem, passen coses de les quals no hauríem de deixar de pensar i recentment hi ha una que em fa reflexionar…
Maria Navarro és una dona que fins al 27 de febrer passava les hores pel centre, on recorria cada dia amunt i avall els carrers, pegant crits, inofensius i que segurament són fruit d’una vida que no ha sigut gens fàcil per a ella. Com jo, som molts els que no podem llevar-nos del cap la figura de María Navarro, persona per damunt de personatge, que habitava el nucli antic i que ja porta vora dos mesos desapareguda. Les batudes s’han produït sense èxit i no hi ha cap notícia d’ella.
La qüestió és, està fent-se el suficient per a resoldre la desaparició de Maria?
I és que en esta societat mediatitzada, els mitjans fan un important paper contant cada dia les novetats en les investigacions de desaparicions, com malauradament la de Diana Quer en la que hem sigut testimonis a través de la pantalla de tots els esforços de les forces de seguretat per esclarir un drama encara per resoldre…
Però a banda dels casos mediàtics, a Espanya hi ha molts més drames, com el de María, amb el corresponent patiment de les seues famílies i a hores d’ara hi ha 4.164 persones de les quals no se sap on es troben, moltes, desaparicions d’alt risc.
Entre ells i ací a la nostra terra també es desconeix on està David Sánchez Jóver que desaparegué amb 19 anys una nit de desembre de l’any 2007 i del qual mai s’ha tornat a saber res. Hui tindria 28 i la seua família no desistix… I en este cas, com en el de María, l’esperança és més difícil de perdre amb l’atenció de tots i sobretot amb la implicació de les autoritats pertinents.
Hui necessitava recordar la llarga absència de David i que el centre troba a faltar a Maria, que ja no crida pels carrers. Perquè no s’oblide, perquè no ens oblidem
