Bon dia Alcoi, en esta ciutat ja es respira el Nadal.
Esta setmana em preguntava una periodista valenciana per a un article, els meus records del Tirisiti quan era menut. En la resposta vaig reflexionar sobre el pas del temps per arribar a la conclusió que només coses tan extraordinàries perviuen a través de les generacions.
Mirant enrere recordava les funcions que gaudia quan era baixe,t en els 80 i poc ha canviat des d’aleshores. Perquè la introducció en el guió, de referències actuals, continua sent una de les novetats més comentades quan arriba desembre. I la a cara de sorpresa o d’esglai, amb el seus plors corresponents, quan esclata el globus del protagonista, és la mateixa que recentment he pogut viure al costat del meu nebot…
Tots aquells que han aconseguit fer d’estes titelles un fenomen infantil imparable cal dir que ho han molt fet bé. Perquè hui eixa història d’antany, la de sempre, és fa en un lloc com toca, preparat per rebre, des de tots els punts de la nostra geografia, a vora 27 mil ulls captivats per la colla de personatges més entranyables que mai han eixit de l’imaginari alcoià.
Ara, hi ha una campanya de la Generalitat que diu que el Nadal és valencià, es cert el raïm del Vinalopó, el torró baixant la Carrasqueta o el marisc de les costes valencianes. Boníssims, Excel·lents productes tots, però el nadal que ens envolta no es menja, es sent, perquè és tradició, immaterial i en això som diferents.
Que bé caminar ben abrigat pels carrers del centre, és un plaer, un entorn acollidor en què de sobte emocionar-se en veure una muntanya il·luminada per les torxes d’uns ajudants que són màgics. Després baixa, una legió immensa de pages per regalar il·lusió a base d’escales antigues i una pintura que és invisible per als més innocents. Tot comença ara, temps d’oblidar les carències que en tenim unes quantes.
Però m’agrada el nadal, i jo diria, des de la seguretat d’haver-me portat bé i la certesa que enguany no trobaré carbó, que el nadal és valencià però un poc més alcoià i que com el nostre no és per res però no hi ha un altre… Bones festes!
